Lupus eritematoso discoide

Vaja nom! Aquesta és la malaltia que tinc.
Ara no puc prendre el sol. Quina llàstima! Tant que m'agradava!

Si voleu més informació sobre aquesta malaltia cliqueu damunt la imatge.

Em faig vell

Em faig vell i em surten les xacres. Ara m'han de fer una biòpsia de la trufa. Com podeu veure a la foto se m'ha descolorit i, a més, ara se'm pela.

De 2 d'octubre -10

RESCUE INK: SAVING ANIMALS FROM ABUSE

ROTTWEILER I NEN

Ja m'han tret els punts!

Avui he anat al veterinari i ja m'han tret els punts. També m'han donat els resultats de les anàlisis i he donat negatiu en leishmaniosi.

Estic content!

Aquí podeu veure com ho tenia després de la intervenció. Ara gairebé no s'hi coneix res.

Ja sóc a casa!

Ja m'han tret el quiste! Sí, finalment només era un quiste de greix.
De moment encara vaig mig adormit pel món, però s'hi està tan bé a casa!

Estic malalt!

Tan content que estava amb les vacances i ara resulta que els meus amos han vist que tenia un petit tumor al cap. Amb el pèl gairebé no es veia, però ha anat creixent i el veterinari ha dit que s'ha de treure.
Avui m'han ingressat a l'hospital per fer-me la intervenció. Estava escagarrinat! Sort que m'han donat tranquil·litzants perquè estava tan nerviós que hagués mossegat a aquell pobre noi que m'ha vingut a buscar a la sala d'espera.

Tothom a casa pensa en mi. Tots esperen que l'operació vagi bé.

VACANCES!!!!

VACANCES!!!!

AMICS

Us vull presentar dos amics meus, en Turo i la Mel.
Ells són gossos "de raça" (així ho diuen els humans), però només físicament. El seu esperit és mestís com jo.
En Turo és un galgo, que va ser rescatat d'un lloc espantós. D'un país on els utilitzen per anar de cacera fins a rebentar i quan ja no serveixen els pengen d'un arbre fins a morir.
És un bon jan, com jo.
La Mel és com un cadell, només té ganes de jugar. Com es nota que no les ha passades magres com en Turo i jo!

Lament

Per cert, no vaig poder assistir a l'entrega de premis. Quants prejudicis tenen els humans sobre els seus companys de planeta!

PREMI SANT JORDI DE POESIA

El meu amo petit va guanyar un premi de poesia i està molt content.
La veritat és que jo el vaig ajudar molt. La poesia està dedicada a mi i és molt bonica. Com es nota que m'estimem a casa!
La voleu llegir?

ELL (que sóc jo)

No li agrada ni el futbol
ni el soroll de les victòries.
el veuràs en el seu món
escapant de les cabòries.

A l'hivern, i quan fa fred,
sempre busca l'escalfor,
no el podràs trobar enlloc més
que abraçat al radiador.

El veuràs sempre amatent
quan es tracta de menjar,
tant li agrada el roquefort
com la pasta ben cuinada.

Posa cara de bon jan,
sempre et busca amb la mirada,
concentrat en el moment
d'iniciar la passejada.

El seu nom és de monarca,
de sobirà o d'actor,
però es conforma amb poca cosa:
companyia i escalfor.

Suresh Raj Ramionet Font

Hola!

Fa dies que no sabeu res de mi. He estat molt ocupat.
Cada dia a les 8h del matí, passeig (un passeig curt). Després esmorzar i dormir o parar el sol fins que arriba algú de la família (vaig dormint a diferents llocs de la casa: a primera hora, al menjador, davant del radiador gran; més tard, a l'estudi, darrere la butaca, depèn de la temperatura, de si vull escoltar soroll o no, ...)
A la 1h, dinar i fer companyia a la família mentre dina (sempre hi ha la possibilitat de que em guardin alguna cosa).
A la tarda, migdiada (llaaaaaarga) i esperar que vingui l'amo.
A 1/4 de 8h, passeig llarg i després m'estiro davant de la cuina, perquè és l'hora de preparar el sopar i se senten unes olors! També tinc l'esperança de que em caigui algun tros de formatge provinent de la nevera.
Un cop la família ha sopat, és hora de tornar a la cuina per veure si ha quedat alguna cosa que sigui de bon aprofitar.
Després m'estiro, llarg com sóc, a l'estudi i faig companyia al meu amo fins a l'hora d'anar a dormir.
Com podeu veure, no tinc temps per res.