FUNDACIÓ TRIFOLIUM

Clemens, suís, i la seva dona, Gemma Knowles, angloespanyola, van crear el 1998 la Fundació Trifolium, que té un «santuari» per a animals abandonats al Parc Natural del Garraf. Gossos, gats i porcs senglars viuen en llibertat a Canópolis i mengen aliments naturals.

Són una parella atípica que viuen en un mas a Llagostera (Gironès) amb sis gossos recollits, quatre cavalls, gallines... Clemens ha escrit la trilogia Una creació, Les aventures de Hair i L'essència de Landan, aquests dos darrers per prendre consciència del món animal. I ara prepara un joc de taula, Evolution.

LLegir-ne més.

BALTO, el gos d'Alaska

L'any 1925, en un petit poble en el nord-est d'Alaska anomenat Nome, es va desencadenar una epidèmia de diftèria.
El metge del poble es va posar en contacte amb l'hospital més proper, a molts quilòmetres de distància, per demanar vacunes contra la malaltia. Però el problema més greu era el transport d'aquestes vacunes.
La solució la va donar Gunnar Kaasen i el seu equip de gossos Siberian Huskys guiats per Balto, el gos més experimentat de tots. Enmig d'una tempesta de neu i guiats per l'instint del líder, van aconseguir portar les vacunes fins a Nome i així parar l'epidèmia.

Les vacances

Les vacances. Quin plaer!
Estar tot el dia amb companyia (la família, és clar), banyar-se al riu, passejar quan vols, ...
Llàstima que s'hagin acabat!

Get a Voki now!

ARGOS, EL GOS D'ULISSES

Argos era el gos d'Ulisses. Malgrat haver estat molts anys sense veure'l i que, en tornar a casa,el seu amo anava disfressat de rodamón, ell el va reconèixer.

Arriba a Ítaca amb uns quants cabells blancs, disfressat de captaire, vestit amb parracs. Fa pudor de senectut i de misèria. Així passa inadvertit i pot tramar amb cura la seva venjança. Els cent pretendents són cruels guerrers i ell està sol. Té la complicitat del seu fill Telèmac, però és un noi. Ningú més sap que l'amo és a palau. Ningú el reconeix, ni tan sols la seva dona, Penèlope. I llavors té lloc una de les escenes més sublims de la literatura universal.
Durant aquests vint anys, el gos d'Ulisses, un mastí anomenat Argos, ha anat envellint. Fins i tot per a una bèstia forta i membruda vint anys són molts, però a més ha estat torturat pels pretendents, l'han apallissat, li han impedit menjar i beure, l'han lligat amb sogues, l'han fet fora de la ciutat. Ara agonitza sobre un munt de fem a les portes d'Ítaca. Quan el captaire va a travessar el llindar, Argos remena la cua i amb un suprem esforç alça el cap per saludar el seu amo: només ell el reconeix. Després mor. La còlera d'Ulisses entra a Ítaca.